24 de maig de 2011

"Primer Amor Impossible"

Ell era tímid, educat i de poques paraules; i ella, innocent i atenta, i ho interpretava tot al peu de la lletra.

Com sempre, a dos quarts de sis de la tarda es veien una estona per poder parlar de coses banals, intercanviar mirades i compartir emocions. Tot sovint, ella li emplenava el cap de pardals, dites populars i bromes inacabades amb les quals intentava donar-li a entendre els seus sentiments, però mai els deixava veure la llum. Però tot i compartir el seu temps des de feia poc més de tres anys, els últims dos mesos de veure's en aquella cafeteria de la plaça dels Miralls, ella era capaç de fer-lo sentir tant insignificant com meravellós a la vegada. Tot i així, els dos semblaven ben feliços,
mossegant impacients les hores que compartien feliçment, fins que se'ls acabava el temps i havien de marxar, cada un a casa seva. Però, com sempre, ell dubtava si era correcte esperar-se fins l'endemà per tornar-la a veure, i que passés un altre dia sense acabar de decidir-se o acompanyar-la fins a casa, deixant que passés el que hagués de passar o el que ella desitgés; perquè sí, tot era depenent del que ella volgués i, de nou, el temps diria.

Es van tornar a veure l'endemà, ella ho va demanar i ell ho desitjava. Van passar el temps rient, mirant-se amb anhel i llegint-se les mirades amb atenció. El que ell no suportava era la tensió que ella li feia sentir, no sabia mai que dir i, aleshores, ell, un dia que es trobaven en la mateixa situació, agafats de les mans i mirant-se profundament les pupil·les, com que no sabia què dir, per dir alguna cosa, digué:
-Adéu!- I tranquil·lament, es va aixecar de la cadira deixant un mar ple de dubtes en el pensament de la petita Jeanette.


(Text per català: Proposta d'un petit text del llibre "Amors impossibles" de Josep Vicent Marquès.: "Ell era tímid i ella ho interpretava tot al peu de la lletra. Aleshores, ell, un dia, com que no sabia què dir, per dir alguna cosa, digué:
-Adéu!")